El catedràtic de Física de la Universitat de València José Bernabeu Alberola impartirà la conferència “LES FRONTERES DE LA FÍSICA: Cosmologia i Partícules
CONFERÈNCIA: LES FRONTERES DE LA FÍSICA: Cosmologia i Partícules
DATA: El divendres 21 de febrer de 2014
LLOC: Sala d’actes del Museu Arqueològic i Etnogràfic- Xàbia
HORA: 20 h
JOSÉ BERNABEU ALBEROLA. Catedràtic de Física. Universitat de València.
La resposta a la pregunta “¿De què està fet l’Univers?” s’estudia en les dues Fronteres de la Física en l’escala de distàncies, des de les partícules elementals constituents de la matèria fins als problemes cosmològics de l’Univers Primordial. Aquesta qüestió ja va ser abordada en la filosofia natural de la Grècia antiga i desenvolupada amb el mètode científic en l’estructura atòmica i la taula periòdica dels elements.
Ha estat a la segona meitat del segle XX, amb el desenvolupament de la física de partícules elementals, i l’adveniment de la cosmologia com a ciència, que els dos camps han trobat una convergència, la matèria ordinària té com a constituents elementals quarks, electrons i neutrins i les forces entre ells es comprenen mitjançant un principi de simetria en les lleis de la física.
Però, aquesta simetria només és exacta si les partícules no tenen massa, pel que s’ha de produir un mecanisme de ruptura molt subtil que origIne la matèria: el senyal d’aquest mecanisme és el Bosó de Higgs recentment descobert al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules.
Els mitjans posats en joc en el camp de la Física de Partícules tenen aplicacions tecnològiques amb retorns econòmics de primera magnitud. En algun cas són de tanta transcendència social com la Física Mèdica, que a València presenta un projecte tan il·lusionant com el IFIMED de recerca en Imatge i Acceleradors aplicada a la medicina.
L’observació del “corriment cap al vermell” de la radiació emesa per galàxies llunyanes demostra l’expansió accelerada (en l’era actual) de l’Univers, que va tenir així un principi comprimit i calent, l’anomenat Big Bang. La matèria llavors era un plasma de partícules com les recreades hui en laboratoris com el CERN. En refredar l’Univers i agregar la matèria en àtoms, materials, estrelles o galàxies sense càrrega elèctrica, la radiació de fotons es va desacoblar i ha perdurat com un fòssil d’aquell Univers primordial. El seu estudi en les últimes dècades ens ha portat a una Segona Revolució Copernicana: no només no hi ha un “centre”de l’Univers, sinó que a més hi ha Matèria i Energia “Fosques” en una proporció del 95%, la matèria del tipus de què nosaltres estem fets només representa el 5% restant.
